viernes, 14 de diciembre de 2012

L'OVELLA PERDUDA


Per Nadal, cada ovella al seu corral!!

Nadal és a la cantonada i, com cada any, és temps de retrobament, d'alegria, d'estar amb la gent que t'importa.

Aquesta vegada necessitem que ens ajudeu a trobar l'ovella perduda i, perquè no passi fred, li farem un bon abric!

Per realitzar l'activitat necessitem:
- Làmina ovella
- Ceres
- Crispetes
- Cola


LA FORMIGA I LA CIGALA



Una cigala i una formiga exemplifiquen dues actituds contraposades davant la previsió de les conseqüències dels seus actes. Per una banda, la formiga, pensant en el futur, es prepara una casa i emmagatzema menjar per quan arribi el fred. La cigala, més innocent, mostra la imatge de despreocupació i de viure el moment sense pensar en res més. En el desenllaç del conte, la cigala té fred i gana i ja no és a temps de poder-hi fer res. Se li acut demanar ajuda a la formiga, però aquesta no li ofereix deixant-la, així, en mans de la seva sort. Amb aquesta faula, Isop ens volia fer veure que s’ha de treballar i estalviar per a quan vagin maldades, sense desmerèixer, en absolut, el cant de la cigala i el seu alegre so d’estiu.

Avui, per tant, construirem un cau per a la formigueta treballadora. Per fer-ho necessitem:
- Caixa de sabates
- Fang
- Ceres




LA BRUIXA COLORAINA

Amigos de colores (Inmaculada Díaz)

Tengo un amigo

color chocolate,
chata nariz,
labios granate.
Tengo otro amigo,
color amarillo,
ojos rasgados,
negro flequillo.
Falta mi amigo
color aceituna,
dulce mirada,
risa de luna.
Yo soy de nata,
dice el abuelo,
azules los ojos,
rubio el cabello.
Amigos de colores
unamos las manos:
negro, amarillo,
aceituna,blanco.
¡Un gran arco iris
entre todos formamos!

Què seria un món sense colors? On tot fos gris, apagat i trist? On la vergonya no ens fes posar vermells, l'alegria no ens fes brillar els ulls i la por no ens deixés blancs? Per sort ha arribat la BRUIXA COLORAINA! I necessita la nostra ajuda per fer uns pots pels seus llapis de colors i que entre tots i totes poguem pintar el que ens envolta. T'hi apuntes?



Per fer l'activitat necessitem:
- Ampolla de llet
- Feltre de colors
- Tisores
- Cola blanca o pegament de barra
- Corda prima

CONTE BRUIXA COLORAINA

EL NOSTRE ARBRE DE NADAL








cena-navidad-restaurantes-madrid.jpgL'arbre de nadal és l'element de decoració nadalenca més estès a tot el món. La seva presència al menjador o al jardí és pràcticament obligada i respon a una llarga tradició que es remunta a prop de 2.000 anys d'història.

Tot i ser un element cristià, van ser els pobles bàrbars del nord d'Europa els qui van començar a utilitzar els arbres durant una de les seves celebracions. Concretament, guarnien arbres de fulla perenne en honor a un dels seus déus. Per dates, s'esqueia prop de l'actual Nadal i va ser el contacte entre ambdues civilitzacions el què va afavorir que els cristians incorporessin la tradició com a pròpia i canviant-li de dalt a baix el significat.


Abans es guarnien amb pomes (que ara substituïm per boles de colors, perquè sinó les pomes es farien malbé) i amb espelmes (ara ho fem amb llums intermitents, perquè sinó l'arbre es cremaria).

L'activitat d'avui serà fer el nostre propi arbre de nadal amb la col·laboració de TROMPUT (www.tromput.com). A més, també ens endurem un adornament per a l'arbre de casa.

Per realitzar l'activitat necessitem:

- Arbre de Nadal i adornaments de cartró de TROMPUT
- Pintura de dits
- Purpurina






jueves, 29 de noviembre de 2012

LES CASTANYES QUE TENIEN BANYES







La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el halloween dels països anglosaxons, el Magosto de les terres lleonesas o el Samhain gallec, la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada i tradicionalment es beu moscatell.
Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.





Per realitzar l'activitat necessitem:



- Làmina de la castanyera sense pintar per poder retallar

- Làmina pintada i plastificada



















- Ceres, colors o retoladors
- Tires de velcro adhesiu de doble cara

miércoles, 21 de noviembre de 2012

HALLOWEEN



HALLOWEEN

Els països de parla anglesa sempre han tingut una manera molt particular de celebrar Tots Sants: amb el Halloween, una tradició molt antiga que està relacionada amb el culte als morts. Sembla que és d'origen celta, un poble que tenia un gran respecte pels difunts.

Halloween prové de l'expressió de l'anglès antic "All hallow's eve", que significa "revetlla de Tots Sants" i es refereix a la nit del 31 d'Octubre. No és una celebració religiosa, sinó pagana i és la festa del terror, de les bruixes i els fantasmes...

La festa la van exportar als Estats Units els immigrants europeus al segle XIX, cap al 1846. Es va fer molt popular i després, des d'allà, la potent indústria nord-americana l'ha tornat a estendre de nou per Europa. Per això de vegades es pensa que la festa és originària dels Estats Units.

Per Halloween els nens es disfressen i passegen pels carrers demanant dolços porta a porta, preguntant als veïns: Treat or trick? ("Tracte o entremaliadura?"). Si els adults es neguen a donar-los llaminadures o qualsevol altra tipus de recompensa, s'interpreta com si no haguessin acceptat el tracte, i això vol dir que els nens gastaran a l'adult una petita broma.

Per aquesta data tan assenyalada hem decidit fer unes bosses de Halloween molt divertides perquè els més petits puguin anar a buscar gormanderies.



Material: 
- Bossa de paper petita de color negre.
- Làmina amb dues carbasses per pintar.
- Ceres.
- Tisores.
- Cola de barra.










jueves, 25 de octubre de 2012

LA FULLA QUE VOLIA VOLAR.

Hola famílies,

El taller de La fulla que volia volar és el primer que fem a tardes en família i per aquest motiu ens fa una il·lusió especial, esperem que us agradi!!!

Tot i que ja fa uns dies que estem a la tardor començarem amb una dita:




La tardor, rerevera, primavera d'hivern, santmiquelada (santamiquelada) o més poèticament autumne és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb l'equinocci de tardor (entre el 22 i el 23 de setembre en l'hemisferi nord i entre el 20 i 21 de març en l'hemisferi sud), i acaba amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de desembre en l'hemisferi nord i el 21 de juny en l'hemisferi sud). No obstant això, a vegades la tardor és considerada com els mesos sencers de setembre, octubre i novembre en l'hemisferi nord i març, abril i maig en l'hemisferi sud.


És una època de precipitacions, en algunes parts del món, i de descens progressiu de la temperatura. Els dies s'escurcen i les nits s'allarguen. Les plantes caducifòlies perden la clorofil·la i les fulles esdevenen groguenques o vermelloses com a pas previ a la seva caiguda. Molts fruits estan en el seu punt òptim. Els animals s'amaguen per al temps de fred amb el menjar amagatzenat.



Pels colors de la natura, és un període molt evocador en l'art. 


En aquesta primera activitat farem d'ARTISTES.


Material:
- Pintura de dits (dels colors de la tardor): verd, groc, vermell i marró.
- Làmina de l'arbre de tardor (us la podeu imprimir des del blog)


 



CONTE DE LA FULLA QUE VOLIA VOLAR.





 I recordeu:





Esperem que us ho hagueu passat bé fent l'activitat, fins el pròxim dijous.
Per cert, el dimecres 31 d'Octubre farem taller de Halloween obert a tota l'escola, us hi esperem!!!

lunes, 15 de octubre de 2012

CALENDARI PRIMER TRIMESTRE. Curs 2012-13

Tardes en família es realitzarà els dijous a la tarda a l'acabar les classes, de 17:30 a 18:30h, a les aules de parvulari del passadís de la llar d'infants.

És una activitat gratuïta per als socis de l'AMPA.


El calendari per aquest primer trimestre:

25 d'Octubre: La fulla que volia volar.
8 de Novembre: Les castanyes que tenien banyes.
15 de Novembre: Posallapis.
22 de Novembre: La caixa del conte.
29 de Novembre: Pal de pluja.
13 de Desembre: L'ovella perduda.
20 de Desembre: Mitjó de Nadal.

Compartiu una estona amb els més petits de la casa i gaudiu tots junts de diferents activitats com jocs, contes, manualitats,...


Inscripcions del 10 al 22 d'Octubre a la recepció de l'escola.
L'inscripció és per tot el curs escolar.
El nen pot assistir amb la mare, pare, tutor, avi, àvia, tiet, tieta...
Places per ordre d'inscripció.
Màxim 20 places per grup.
En funció del nombre d'inscripcions, es valorarà fer 2 grups.




TARDES EN FAMÍLIA

Tardes en família és un projecte dirigit a les famílies amb alumnes a parvulari per afavorir els vincles entre família i infants mitjançant activitats lúdiques com el joc, tallers, manualitats,..
L'estona de joc és aquella on els nens i nenes imaginen, creen, somien i construeixen. Quan un adult els acompanya, els infants poden créixer d'una manera més plena.

Surgeix de l'esforç i les ganes de treballar d'un grup de mares i pares que formem l'AMPA amb el suport i ajuda de la nostra escola.



Ayúdame a mirar...



“Diego no conocía la mar. El padre, Santiago Kovadloff, lo llevó a descubrirla. Viajaron al sur. Ella, la mar, estaba más allá de los altos médanos, esperando. Cuando el niño y su padre alcanzaron por fin aquellas cumbres de arena, después de mucho caminar, la mar estalló ante sus ojos. Y fue tanta la inmensidad del mar, y tanto su fulgor, que el niño quedó mudo de hermosura. Y cuando al fin consiguió hablar, temblando, tartamudeando, pidió al padre: "¡Ayúdame a mirar!" (Eduardo Galeano).